És hivern, és de nit, a prop del foc
algú conta un conte... Tenim ací l'espai idoni per a escoltar una rondalla
qualsevol, per a llegir o escoltar qualsevol dels contes dins dels contes de
Karen Christence Dinesen, la Baronessen -en casar-se, Blixen-Finecke. Una
contista excepcional que va fer del relat el seu quasi únic vehicle de
comunicació creativa.
Contes d'hivern és el seu primer llibre traduït al català; un llibre, ben dut per Toni Pascual, que pot donar una lleugera idea d'una part d'allò que fou capaç de fer la Baronessen. Potser no és el seu millor recull de contes, tot depén dels ulls que lligen i de la ment que abstrau, però és una bona representació de la seua tasca com a escriptora, una tasca que començà l'any 1934 amb l'aplec mestre Set contes gòtics (Columna, 1995) i que acumulà moltes altres magnífiques obres, com ara Memòries de l'Àfrica (Pagès, 1999), Anecdotes of Destiny, Carnival...
Contes d'hivern, com molt bé diu Toni Pascual, representa el retrobament amb els temes i els ambients propis de la seua terra: Danmark. Una terra ben diferent a la nostra, però en la qual el caràcter del poble de veres ix i s'universalitza en tindre l'oportunitat d'entrar-hi portes endins. El sentiment que traspua "El camp del dolor" trau a la llum els caràcters de la gent del camp, llauradors i grangers per als quals la terra i els seus són el més important. En "Els invencibles propietaris d'esclaus" apareix el balneari, un espai molt utilitzat per la Baronessen en els seus contes; potser en llocs com els balnearis és més fàcil despullar l'ànima de tothom, siguen aristòcrates, burgesos o dues germanes incapaces de viure sense esclaus. Paradoxes de diferents classes socials tornen a sorgir en "El nen somniador", "Les perles", "L'heroïna"... En aquest darrer utilitza la dona, com en tantíssims altres, com a observadora i actriu d'una imatge abstracta –per inabastable– de la filosofia de la vida, com a intuïtiva rebedora de les veritats, com a persona que endevina i sap, sense estudis ni preses de coneixement, resignada al destí i a la llei de la natura, rebel contra la inconsciència racional i artificiosa: "Alcmena". En "Peter i Rosa" podem veure una mena de recreació original del mite de Dafne i Cloe; és un conte que transmet una tristor bella, una ingenuïtat amorosa i sensual que s'enfonsa en l'indret més saborós i amargant, més acollidor i cruel: la mar.
Isak o Karen, Dinesen, sabia, i qui no desconeix veu la tragèdia humana; però ella no era tràgica, sabia perfectament traure'n el millor, si no, s'hauria deixat morir. Ànima realista i rebel, resignada i lluitadora alhora, va viure com va morir: dient sempre l'última paraula. Va ser una dona enigmàtica que va encisar molts homes i moltes dones, una dona enciclopèdica i omniscient, una pelegrina inabastable i indefinible, una miss Malin insadollable, aristòcrata i burgesa, intel·lectual contradictòria. Fou orgullosa i absorbent, possessiva i posseïdora, que va fer de la seua vida la millor novel·la.
Contes d'hivern és el seu primer llibre traduït al català; un llibre, ben dut per Toni Pascual, que pot donar una lleugera idea d'una part d'allò que fou capaç de fer la Baronessen. Potser no és el seu millor recull de contes, tot depén dels ulls que lligen i de la ment que abstrau, però és una bona representació de la seua tasca com a escriptora, una tasca que començà l'any 1934 amb l'aplec mestre Set contes gòtics (Columna, 1995) i que acumulà moltes altres magnífiques obres, com ara Memòries de l'Àfrica (Pagès, 1999), Anecdotes of Destiny, Carnival...
Contes d'hivern, com molt bé diu Toni Pascual, representa el retrobament amb els temes i els ambients propis de la seua terra: Danmark. Una terra ben diferent a la nostra, però en la qual el caràcter del poble de veres ix i s'universalitza en tindre l'oportunitat d'entrar-hi portes endins. El sentiment que traspua "El camp del dolor" trau a la llum els caràcters de la gent del camp, llauradors i grangers per als quals la terra i els seus són el més important. En "Els invencibles propietaris d'esclaus" apareix el balneari, un espai molt utilitzat per la Baronessen en els seus contes; potser en llocs com els balnearis és més fàcil despullar l'ànima de tothom, siguen aristòcrates, burgesos o dues germanes incapaces de viure sense esclaus. Paradoxes de diferents classes socials tornen a sorgir en "El nen somniador", "Les perles", "L'heroïna"... En aquest darrer utilitza la dona, com en tantíssims altres, com a observadora i actriu d'una imatge abstracta –per inabastable– de la filosofia de la vida, com a intuïtiva rebedora de les veritats, com a persona que endevina i sap, sense estudis ni preses de coneixement, resignada al destí i a la llei de la natura, rebel contra la inconsciència racional i artificiosa: "Alcmena". En "Peter i Rosa" podem veure una mena de recreació original del mite de Dafne i Cloe; és un conte que transmet una tristor bella, una ingenuïtat amorosa i sensual que s'enfonsa en l'indret més saborós i amargant, més acollidor i cruel: la mar.
Isak o Karen, Dinesen, sabia, i qui no desconeix veu la tragèdia humana; però ella no era tràgica, sabia perfectament traure'n el millor, si no, s'hauria deixat morir. Ànima realista i rebel, resignada i lluitadora alhora, va viure com va morir: dient sempre l'última paraula. Va ser una dona enigmàtica que va encisar molts homes i moltes dones, una dona enciclopèdica i omniscient, una pelegrina inabastable i indefinible, una miss Malin insadollable, aristòcrata i burgesa, intel·lectual contradictòria. Fou orgullosa i absorbent, possessiva i posseïdora, que va fer de la seua vida la millor novel·la.
(Setmanari
El Temps, 11 d'agost de 1986,
València, en la secció "Llibres", ressenya de l'obra Contes d'hivern, d'Isak Dinesen, 253 pàg. Edicions 62 i La
Caixa)
Enllaç de dues pel·lícules basades en contes de Karen Dinesen:
The Immortal Story, d'Orson Welles: https://youtu.be/z92Dl0MVn_c
El festín de Babette, de Gabriel Axel: https://gloria.tv/video/uZozvnXtBHRa42ECuVtGMpWF8
Enllaç de dues pel·lícules basades en contes de Karen Dinesen:
The Immortal Story, d'Orson Welles: https://youtu.be/z92Dl0MVn_c
El festín de Babette, de Gabriel Axel: https://gloria.tv/video/uZozvnXtBHRa42ECuVtGMpWF8
Comentaris
Publica un comentari a l'entrada