Encete aquesta secció amb una novel·la d’Anna Boluda, la seua primera
filla, Res a amagar, i ho faig perquè preparar l’entrevista que ens
farem divendres 11, a la Tetera, m’ha fet pensar en records que havia alçat fa
molt de temps en l’armari més fosc de la memòria. No sé si heu llegit el meu
darrer article –“Invisible versus visible”–... En un dels paràgrafs
afirme que les lesbianes tenim un doble handicap, el que ens ha tocat en
dissort per ser dones i el que patim per la nostra opció sexual, i així és des
del moment en què ens enamorem i la paternaire escollida no és del sexe
que 'toca', segons el sistema patriarcal que tant ens fot a tot#s.
Res a amagar –una novel·la que es llig molt a gust, de deveres, sense estalviar crueses ni divertiments– va de l’adaptació d’una
xiqueta de 14 anys amb dues mares, Gina, a l’institut del poble on s’acaba
d’instal·lar la família, un institut que resulta ser el mateix en què, Carla,
una de les progenitores estudià BUP trenta anys enrere. Carla és el personatge que
més m’ha colpit, perquè m’hi he vist retratada, no en els fets concrets que conta en el diari, però sí
en el regust aspre i més amarg que la fel de la marginació heterosexista, de la
humiliació, de la solitud de la diferència..., i m'ha fet reviure el voler fondre't de vergonya quan tot un autobús t'insulta en enxampar-te fent un bes a la teua nòvia; el desengany que una que creies amiga, en confessar-li que ets
lesbiana, et diga que això és com triar una poma podrida en lloc d’una sana; el desconcert amb què et deixa la teua mestra preferida en adonar-te que et vol guarir de
la malaltia d’estimar una altra dona... El nostre #MeToo particular i tan
invisible com nosaltres.
Força vegades, professorat amic m’ha demanat que els recomanara alguna
obra juvenil en català la protagonista de la qual fóra lesbiana, i fins ara
només en tenia a mà una –si en coneixeu més, per favor, indiqueu-ne el títol en
comentaris–: Què passa, ninona, de Debora Hautzig. Ara, gràcies a Anna,
en tinc, si més no, dues. I, a banda de recomanar-la com a lectura d’institut o d'oci per al jovent,
us en recomane una llegida també a vosaltres, lesbianes de ciutat i de poble, i també a mares, pares, àvies, avis, ties,
oncles, resta de parentela i amistats de lesbianes, i de no lesbianes
Encarna Sant-Celoni i Verger
Comentaris
Publica un comentari a l'entrada