Fa deu anys, l’editorial Adesiara va publicar el llibre Perles de la nit. Poetes andalusines,
la primera traducció al català, en edició bilingüe, de l’obra conservada de les
poetes andalusines, una setantena de poemes de vint-i-sis autores que visqueren
i escrigueren durant l’Edat Mitjana. Com és sabut, des del segle VIII una gran
part del territori de la península Ibèrica, i les illes adjacents, fou
incorporada al món araboislàmic, i l’estat que s’hi va constituir rebé el nom
de l’Àndalus, que incloïa les illes Balears i les contrades que hui conformen
el País Valencià, al llarg d’uns sis segles, i també, encara que sovint se'n
fomente l’oblit, part del Principat actual: la Catalunya Nova, vora quatre-cents anys.
De nom en coneixem unes quantes més –de fet, una quarantena–, citades per
diverses fonts, però només de les 26 autores incloses en Perles de la nit en servem obra,
concretament seixanta-nou poemes i un hemistiqui; un nombre de versos força
escàs, si tenim en compte que estem parlant de huit segles de producció poètica
del conjunt de poetes andalusines que han passat o no a la història. Un cas, si
fa no fa, comparable a un altre de més conegut entre nosaltres, almenys quant a
l’escàs percentatge d’obra salvada: el de les trobairitz. Doble misèria, doncs, però és el que hi ha.
Escrites en àrab clàssic, en llurs cassides veiem de tot: des de la sàtira més
punyent (conreada magníficament per Wal·lada o Muhja, que palesen molt mala
llet i que demostren un enginy i un domini magistral de l’ars poètica) fins a
durs poemes de denúncia contra els mals governants i els polítics incompetents,
com ara el de Hassana, el de Hafsa o el d’Aixilbia, que, salvades les
distàncies i el temps, són perfectament assumibles hui en dia. Hi trobem, així
mateix, poemes que versen de la importància de la cal·ligrafia (Safia o Um
Alhassan), d’altres que constaten el pas del temps (Maryam) o que tracten de la
religió (Saduna o Zaynab), i, és clar, molts versos que parlen de l’inevitable
amor, i des de punts de vista varis i amb tota mena de matisos i relacions
(n’hi ha de dedicats a homes, i també a dones).
Des d’aquell març de 2013 ençà, hem oferit llurs versos en format seriós o sota estructura de recital en diversos indrets de parla catalana, com ara Barcelona, Gandia, La Tossa de Montbui, Ondara, Pedreguer, Tavernes de la Valldigna, València, Alacant, Torelló..., amb actes presentats per Carme Barceló, Isabel Canet, Manel Forcano, Josep Piera, Begonya Pozo o Isabel Robles, en què hem comptat amb l’acompanyament de músics de la talla de Ximo Caffarena, Concepció Ramió, Pablo Ramos i Quim Sanç, i la col·laboració esplèndida de Naima Bemaarouf, Souad El Hadri, Amina Khalid, Taghrid Moustafa Kazkaz, Fátima Zahra el Bekkaoui i Ratiba Zami. I, per fi, el 29 de setembre d'enguany, deu anys més després, per celebrar el Dia Internacional de la Traducció, la Casa del comte de Sanoguera d'Alboraia obrí les seues portes a aquestes mestres en l’art de la paraula, oblidades com llurs ciutats enrunades i llurs llibres perduts o manllevats, en un acte presentat per Margarida Castells i Criballés. I ho féu amb música en directe a càrrec de Gloria Aleza, i les goles de Sàmar Hammadeh i jo mateixa, que cedirem la veu, en àrab i en català –respectivament–, a unes parles de mel i fel ben ardents, llauradores genials de poesia. Ací en teniu la cirereta d’un tastet.
«La boca d’ella para els peus de qui l’anhela;
així es defén de qui l’assetja, la
frontera.»
Muhja bint Attayani
Comentaris
Publica un comentari a l'entrada