Pròleg
Quan el
teu llavi ardit posa en mi la besada,
l'animeta em tremola feliç.
Mercè Sala
"És obvi que el sexe no ens deixa
indiferents", diu Enric Sòria en el pròleg de Directe al gra. Dotze històries eròtiques, "i per això tampoc
és tan estrany que qualsevol incitació a parlar-ne, o a disfrutar-lo més o
menys vicàriament per mitjà de l'art, acostume a suscitar aquella barreja de
nerviosisme i expectació tan pròpia dels afers temptadors" [2006]. Així és.
Des que el món és món hi ha hagut una mena de fascinació per tot allò que duga
l'etiqueta d'eròtic, malgrat la condemna que hi ha pesat a sobre. L'erotisme
atrau com un imant a la crida del qual ningú no es pot resistir; ens enlaira i
ens abisma, alhora, en un deliciós sojorn on la fantasia obri els pastells del
desig i ens aboca a l'encisador joc del goig i la seducció –de la crida de la
carn–, i ho fa a despit o per mor dels tabús estètics, religiosos o morals que
es deleixen per dissimular-lo o disfressar-lo amb eufemismes de tot tipus.
Ningú no ix il·lés dels dards que
llança el voluble Eros, ni físicament ni metafòricament; per això em vaig
deixar captivar per la proposta que al 2006 em féu la Comissió de Dones 8 de
Març de València de fer un recital de poesia eròtica, emmarcat amb fotografies
i una música que s'hi escaiguera, i per això vaig decidir immergir-me en la
faenada de buscar poemes eròtics escrits per dones i en català en totes les
antologies i obres col·lectives que tenia a l'abast. En acceptar el repte,
però, no sabia a què m'enfrontava, perquè allò que semblava tan fàcil en
teoria, en la pràctica es va convertir en una empresa lenta i laboriosa, plena
de dificultats materials; en un símil perfecte, si fa no fa, de buscar una
agulla en un paller. Vaig posar mans a l'obra, me'n vaig sortir i, el 19
d'abril de 2007, la veu de Maria Fullana i les fotografies de cinc dones
valencianes (Virgínia Barrachina, Pepa Cortell, Alícia Enfero Carulo, Marisela
Murcia i Ana Veintimilla) em van acompanyar en el recital que estrenàrem als
locals de Ca Revolta. Mentrestant, en ple procés de recopilació, vaig començar
a dir-me que era un pecat no aprofitar l'avinentesa i que, si havia estat capaç
de trobar quaranta-quatre poemes de trenta-nou poetes d'arreu de les terres de
parla catalana, no era cap disbarat suposar que podia duplicar-ne el nombre
fins a conformar un recull mereixedor de ser publicat; el resultat: cent
vint-i-nou poemes de seixanta-nou escriptores, un ventall que inclou autores de
generacions ben dispars i que abasta, poc més poc menys, un segle: del 1862,
l'any en què va nàixer la primera poeta –per edat– de qui he escollit algun
poema, al 1985, l'any en què ho féu la més jove de les autores seleccionades.
Calia una altra antologia de dones
poetes?, i, damunt, eròtica?... Després del temps invertit localitzant i
llegint bona part de les antologies existents, modestament sóc del parer que
sí; perquè, encara que siga cert que n'hi ha unes quantes –d'antologies
poètiques de dones–, ara com ara no n'hi ha cap, en català, feta a partir del
poema mateix i que allò que el definisca siga la presència d'una càrrega
eròtica a partir d'una lectura i una tria concretes. I no és per falta de
material sinó per qüestions d'invisibilitat; d'invisibilitat de les escriptores
en general i de les poetes en particular. Malauradament, Montserrat Abelló
continua tenint raó en afirmar que "en el nostre món literari, les poetes
encara són les grans desconegudes" [2001].
La poesia a penes trau el cap
d'entremig dels vaivens del vel·leïtós i cosificador món dels mitjans de
comunicació d'avui en dia, que més que paladejar engulen sense mastegar una
ingent producció que majoritàriament mor tan bon punt ha eixit d'impremta. Una
situació que només empitjora en parlar de la poesia escrita per dones, quasi
sempre marcada amb foc com a supèrflua en un context pretesament neutre,
malgrat els 'antològics' esforços que s'han dut a terme per fer-ne sentir les
veus: Les cinc branques (1975), amb
poemes de 220 autores; Survivors
(1991), amb poemes de 9 autores; Les veus
de la Medusa (1991), amb poemes de 21 autores; Paisatge emergent (1999), amb poemes de 30 autores; Contemporànies (1999), amb poemes de 52
autores, i Segle 21 (2001), amb
poemes de 22 autores... I no es tracta només d'aconseguir que es complisquen percentatges consensuats; em
confesse, amb Maria-Mercè Marçal, "dividida al respecte" [1995]. Ací
rauria, també, la necessitat o, més aviat, la idoneïtat d'una altra, diguem-ne,
antologia.
En el preàmbul a una nit de lectura
dedicada a la poesia eròtica, dins de les Jornades Internacionals de Poesia
celebrades a Malmö, Suècia, entre el 27 i el 29 de maig de 2005, la poeta
Ángela García va fer el comentari següent: "Es perceptible que cuando se habla de poesía erótica, comúnmente se piensa
en la escrita por mujeres o cuando se lee a una poeta se espera un contenido
erótico [...]". Una afirmació que no es pot aplicar de cap manera a la
literatura catalana; si més no, prenent com a base la introducció de Josep
Maria Sala-Valldaura en l'única, pel que sembla, antologia de poesia eròtica
catalana contemporània –si considerem contemporani el segle XX–; ja que, entre
els 43 autors que antologa, sorprenentment o no, només hi trobem una dona –Rosa
Leveroni–, i amb un sol poema –Cançó de
les besades– (v. p. 66, dins de "Tèrries"), d'un total de 145
textos recollits.
Sembla, doncs, d'acord amb la dita
introducció, que, almenys fins a les acaballes dels anys setanta –l'antologia
de J. M. Sala-Valldaura data de febrer de 1977–, és gairebé impossible trobar
dones poetes d'expressió catalana en un camp tradicionalment masculí, el de la
lírica eròtica, el primer veritable esclat de la qual, segons el mateix autor,
és El poema de la rosa als llavis
(1923) de Joan Salvat-Papasseit –curiosament, al març d'aquell mateix 77,
Maria-Mercè Marçal publica Cau de llunes,
premi Carles Riba 1976. Una situació que pareix repetir-se en la literatura
castellana, almenys en la peninsular –les poetes hispanoamericanes són un cas a
banda, com ho evidencia la susdita reflexió d'Ángela García. Ara bé, la
literatura castellana disposa, pel cap baix, de quatre antologies de poesia
eròtica escrita per dones (Breviario del
deseo, 1989; Antología de la poesía
erótica española escrita por mujeres, 2001; Breviario de los sentidos, 2003, i El monte de las delicias, 2004), mentre que la catalana no en té
cap, que jo sàpia. Ja era hora, doncs, de traure's les arnes.
Comptat i debatut, podia semblar que
no me'n sortiria a l'hora d'aplegar poemes eròtics escrits per dones abans dels
anys vuitanta, car d'on no n'hi ha no se'n pot traure; però, afortunadament, no
ha sigut així. "Convidar les poetes és cosa perillosa", deia Maria
Àngels Anglada, i les pàgines següents en són la prova.
El propòsit, a part del plaer pel
plaer, que perseguia a l'hora d'elaborar aquest recorregut poètic era
possibilitar una lectura diferent per vora cent anys de poesia escrita per
dones i en català, una lectura que agafara el públic lector de sorpresa i que
li despertara la curiositat envers facetes poc conegudes de poetes més o menys
consagrades, d'autores que han conreat efímerament la poesia, i d'altres que
comencen o gairebé desconegudes, tot complint dues funcions, la de recull
temàtic –eròtic– i la de recull de gènere –de dones. L'opció final –una entre moltes–
ha estat dividir-la en tres parts de quaranta-tres poemes (Ígnies, Tèrries i Hídries), a partir de tres elements,
precedides de sengles il·lustracions de la pintora Maria Montes, cadascuna de
les quals ha estat concebuda com un recital independent –que tant pot ser
llegit com interpretat a cau d'orella–, ordenat a partir de la meua particular
i subjectiva recepció lectora.
Més que una antologia de poetes, Eròtiques i despentinades és una
antologia de textos, ja que parteix no de les autores, sinó del poema mateix,
cedit –s'ha defugit, expressament, l'encàrrec, tret de dues excepcions: alguna
'prima' havien de rebre les poetes que presten les seues veus en els recitals–,
i no de poemes presos d'una forma aïllada, sinó contextualitzats pels poemes
que els delimiten. L'ordre dels poemes, per tant, no és ni alfabètic (prenent
com a base el cognom de l'autora) ni cronològic (prenent com a base la seua
data de naixença). I, quant a la tria, l'he feta deixant-me guiar per un únic
criteri, tanmateix flexible, si interessos extraliteraris així ho demanaven: la
conjunció de la qualitat poètica i la força descarnadament o sinuosament
eròtica del text; la qual cosa significa que no exhaureix en absolut la
possibilitat d'altres antologies –eròtiques, de gènere o generals– que en un
futur hom puga voler mamprendre.
Resseguir les empremtes eròtiques
deixades en vers per les dones al llarg d'un segle de literatura d'una llengua
implica molt de treball, tant de recerca com de recuperació de noms i d'obres,
i també responsabilitat i tacte, sia per excés, sia per mancança: els assumisc.
Eròtiques
i despentinades no aspira a ser cap catàleg o inventari, cap estudi exhaustiu
sobre eròtica i dona en la lírica catalana que exemplifique i n'establisca una
versió canònica, ni cap versió 'femenina' de l'al·ludida Antologia de la poesia eròtica catalana del segle XX; però tampoc
no vol ser una tria i prou de textos poètics, ni encara menys, una simple
continuació d'un recital programat per a un dia i un lloc concret, tot i
l'emoció del moment. Eròtiques i
despentinades pretén ser un florilegi liricoeròtic –del llatí florilegium, 'collida de flors'–, una
finestra oberta en format de llibre, una mena de calidoscopi poètic de colors
diverses amb versos sensuals en lloc de trossets de vidre, considerant sensual
"allò relatiu o pertanyent als gusts i plaers dels sentits, especialment
dels sexuals", segons la definició del Diccionari
de la llengua catalana.
La intenció última d'aquesta
selecció –a banda de fer gaudir llegint– no és només reivindicar el component
eròtic, explícit o implícit, present en l'obra de determinades poetes, sinó
també recuperar-ne mostres perquè queden documentades en la nostra tradició
literària. Ja que, mal que ens pese, la paradoxa continua existint, tossuda:
Com és que, havent-hi tantes dones poetes, el sistema literari català continua
esmentant-ne tan poques i en uns percentatges tan ínfims, per no dir irrisoris,
respecte dels seus iguals?... Que aquest recull servisca, doncs, també per a
omplir forats i tapar esquerdes; que, pel que es veu, i fora excepcions
inevitables, ara com ara és al màxim a què podem aspirar la major part de
poetes. I gràcies.
No sé si l'he encertada, o no, amb
l'elecció dels poemes i amb l'ordre escollit, i segurament se me n'ha esmunyit
algun de no eròtic i no n'hi he inclòs molts que haurien hagut de figurar. Tant
és, car com deia Bernat Metge, "Humanal costum és delitar-se en
varietat". Que així siga i que continue essent, per a gaudi de qui els
llija.
He reservat per al final una qüestió
que inevitablement sorgeix a l'hora de plantejar-se fer una antologia de poemes
com aquesta: Poden fixar-se límits entre poesia eròtica i poesia amorosa?...
Humilment, faig meues les paraules del senyor Sala-Valldaura en mirar de
delimitar-les: "Destriar el camp amorós de l'eròtic no és sempre possible;
tampoc esbrinar en alguns poemes el veritable tema pregon. El nostre criteri ha
estat, doncs, admetre tota mena d'obres que permetessin una lectura eròtica, i
per això, hi trobarem –al recull– creacions en les quals aquest element serveix
a un altre objectiu" [p. 13].
Eros, doncs, amb veu i mà de dona: indolent
i fervent, descobridor i encobridor, el·líptic i obsessiu, eteri i melós, tebi
i distant, descarnat i suggeridor, càlid i tallant, agre i dolç, sensual i
xardorós, compartit i no, amb hòmens i amb dones, o amb tots dos alhora...
Per acabar, vull palesar el meu agraïment a
les autores antologades, a Maria Montes, a Lluïsa Julià, a la Comissió de Dones
8 de Març i a totes les persones que han fet possible el recital precedent i
els subsegüents, i també al Centre de Documentació de l'Institut Català de les
Dones, a la Biblioteca de la DG de la Dona de la Generalitat Valenciana, i a
les biblioteques públiques de València, de Castelló de la Plana, de Palma de
Mallorca, d'Alboraia i d'Algemesí.
I ara, sense més preàmbuls, la veu de
seixanta-nou poetes encapçalada amb un poema de Nora Albert, del llibre Mots i brases:
Adelerades
de desig,
juntes,
inventem noves cal·ligrafies
que
esgrafiem amb mots i brases a la pell,
illa
de flames,
festí
de boires enceses.
Sobre
les teulades ixen síl·labes d'aigua i foc
i
fumegen frases de dolços fonemes
que
els núvols lletregen.
El
vent passeja onejant
per
ciutats i camps la banderola,
diccionaris
ignots,
mots
rebels, mots afins, mots memòria.
I
és així com, per fi, esdevenim
visibles
al món:
per
l'alfabet de l'amor.
Encarna
Sant-Celoni i Verger
Alboraia, desembre de 2007
Eròtiques i despentinades: un recorregut de cent anys per la poesia catalana amb veu de dona, d'Encarna Sant-celoni i Verger. Il·lustracions de Maria Montes. Arola editors, Tarragona 2008.
BIBLIOGRAFIA CONSULTADA A
BANDA DE L'OBRA PRÒPIA DE CADA AUTORA
Índex onomàstic
Abante, Antònia
Abelló, Montserrat
Aguilar-Amat, Anna
Albert, Caterina
Albert, Nora -Helena Alvarado-
Anfruns, Montserrat
Arderiu, Clementina
Ballester, Margarita
Bel, Joana
Brazales, Maite
Butxaca, Montserrat
Canela, Pilar
Cardona, Àngels
Cardona-Bosch, Fina
Cediel, Anna Maria
Chordà, Mari
Comes, Rosa
Contijoch, Josefa
Delgado, Empar
Denís, Lluïsa
Dodas, Anna
Dolç, Isabel
Escrivà, Maria Josep
Fabregat, Rosa
Fullana, Maria
Garcia i Canet, Isabel
González, Marisol
Gorga, Gemma
Gregori, Àngels
Guasch, Carme
Ibars, Maria
Jaume, Quima
Leveroni, Rosa
Lliberós, Susanna
Lluch, Gemma
López i Granell, Laura
Manent, Montserrat
Marçal, Maria-Mercè
Martínez Bella, Consol
Martínez-Pastor, Esther
Masllorens, Martha
Massanet, Maria Antònia
Mezquita, Begonya
Miquel, Dolors
Montero, Anna
Mulet, Cinta
Mur, Mireia
Noguera, Laia
Oleart, Maria
Ortiz, Judit
Pascual, Teresa
Passola, Tònia
Pujol, Francesca
Ramis, Llúcia
Rovira, Carme
Salvà, Maria Antònia
Sánchez-Cutillas, Carmelina
Sant-Celoni, Encarna
Secall, Maria Victòria
Simon, Glòria
Tarrés, Irene
Toledo, Susanna
TX –Meritxell Cucurella-Jorba–
Vayreda, Montserrat
Verger, Maria
Vidal-Conte, Mireia
Viñas, Cèlia
Xargay, Ester
Zabala, Júlia
.
BIBLIOGRAFIA CONSULTADA A
BANDA DE L'OBRA PRÒPIA DE CADA AUTORA
Carn fresca. Poesia valenciana jove. A cura
d'Amadeu Fabregat. L'Estel. València, 1974. [De 10 autors, cap dona]
Les cinc branques (poesia femenina
catalana). A cura d'Esteve Albert, Roser Matheu, Octavi Saltor, Antoni Sala-Cornadó
i M. Assumpció Torras. Edició d'Esteve Albert. Barcelona, 1975.
Migjorn (Poesia jove de les comarques del
sud del País Valencià). A cura d'Emili Rodríguez Bernabeu. Alacant, 1977. [D'11
autors, cap dona]
Antologia de la poesia eròtica catalana
del segle XX. A cura de Josep Maria Sala-Valldaura. Proa. Barcelona, 1977. [De 43 autors, 1 dona]
Poesia en terra. Introducció de Lluís
el Sifoner. Cultura popular al País Valencià. Eliseu Climent, 1978. [De 5
autors, cap dona]
Dotze poetes catalans contemporanis. A cura de
Miquel Desclot. Laia. Barcelona, 1979. [De 12 autors, cap dona]
Entranyes per a l'augur (antologia de jove
poesia catalana al Baix Vinalopó). Pròleg de Josep Maria Llompart. UNED.
Elx, 1980. [D'11 autors, 3 dones]
Antologia de la poesia valenciana 1900 -
1950. A cura de Joan Fuster. Tres i quatre. València, 1980. 2ª edició. [De 32
autors, 2 dones]
La nova poesia catalana. Estudi i
antologia. A cura de Joaquim Marco i Jaume Pont. Edicions 62. Barcelona, 1980. [De
15 autors, 2 dones]
Brossa nova. Poetes valencians dels 80. A cura de
Jaume Pérez Montaner, Marc Granell i Amadeu Viana. Associació Cultural
Universitària de Filologia. València, 1981. [De 23 autors, 3 dones]
Antologia general de la poesia catalana. A cura de J.
M. Castellet i J. Molas. Edicions 62. Barcelona, 1984. 2ª ed. [De 41 autors
dels segles XIX i XX, 1 dona]
L'espai del vers jove. Mostra Poètica Jove
85. A cura de Josep Pérez Montaner. Generalitat Valenciana. València, 1985.
[De 33 autors, 5 dones]
La vella pell de l'alba (poesia catalana
al País Valencià 1973 - 1985). A cura d'Antònia Cabanilles. Tres i Quatre. València,
1985. [De 12 autors, 1 dona]
Antologia dels poetes valencians III. El
segle XX. Primera part. A cura d'Eduard J. Verger. Institució Alfons el
Magnànim. València, 1988. [De 18 autors, 2 dones]
Homenatge als trobadors. A cura de
Francesc Collado. La Forest d'Arana. València, 1989. [De 19 autors, 4 dones]
Ser del segle. Antologia dels nous poetes
catalans. A cura de David Castillo. Empúries, 1989. [De 18 autors, 1 dona]
El joc i el foc (antologia de poesia
amorosa). A cura d'Enric Sòria i Francesc Sellés. Gregal llibres. València, 1989.
[De 33 autors, 1 dona]
Les veus de la Medusa. Vint-i-una poetes
valencianes. A cura de Josep Vicent Galan. La Forest d'Arana.
València, 1991.
Camp de mines. Poesia catalana del País
Valencià (1980-1990). A cura de Francesc Calafat. Edicions de la Guerra.
València, 1991. [De 10 autors, 2 dones]
Antologia general de la poesia catalana. A cura de
Josep Borrell. Barcanova. Barcelona, 1991. [De 51 autors, 4 dones]
Vida contemplativa. Homenatge a Vicent
Andrés Estellés. A cura de Francesc Collado i Pere Bessó. La Forest
d'Arana. València, 1992. [De 47 autors, 11 dones]
Foc secret. Homenatge a Joan Valls i Jordà. A cura de
Manel Rodríguez-Castelló. La Forest d'Arana. València, 1992. [De 43 autors, 9
dones]
Poetes del nord. Poesia jove de les comarques del nord del País Valencià (1985-1991).
A cura de de Manel Garcia Grau, Lluís Meseguer i Josep Manuel San Abdon.
Universitat Jaume I. Castelló, 1992. [De 23 autors, 9 dones]
Passat festes. Homenatge a Joan Brossa. La Forest
d'Arana. València, 1993. [De 66 autors, 17 dones]
De mar a mar. Segon encontre de poetes catalans i portuguesos. Pròleg d'Isidor
Cònsul. Centre Català del PEN Club. Barcelona, 1995. [De 24 autors, 7 dones]
Bengales en la fosca. Antologia de la poesia valenciana del segle XX. A
cura de Josep Palomero. Bromera. Alzira, 1997. [De 83 autors, 7 dones]
"El món poètic de les dones". Dones
i literatura, present i futur. A cura de Montserrat Palau. Universitat
Rovira i Virgili / Institut Català de la Dona, 1997, p. 101-133.
Homenatge a la paraula. Recital en memòria de Maria-Mercè Marçal.
CEIC Alfons el Vell. Gandia, 1998.
Versos per a Marc. Tàndem. València, 1999. [De 66
autors, 13 dones]
Paisatge emergent. Trenta poetes catalanes
del segle XX. A cura de Montserrat Abelló, Neus Aguado, Lluïsa Julià
i Maria-Mercè Marçal. Edicions de la Magrana. Barcelona, 1999.
Contemporànies: antologia de poetes dels
països catalans. A cura de Vinyet Panyella. Institut Català de la Dona.
Barcelona, 1999.
Solcs de paraules.
Antologia de poetes de l’Horta Nord. Pròleg de Josep
Vicent Frechina. L’Aljamia. Puçol, 2000. [De 22 autors, 4 dones]
Dotze poetes joves valencians. A cura de
Francesc Calafat i Marc Granell. Tàndem. València, 2000. [De 12 autors, 3
dones]
21 poetes del XXI: una antologia dels
joves poetes catalans. A cura d'Ernest Farrés. Proa. Barcelona, 2001. [De 21
autors, 3 dones]
Segle 21. Vint-i-una i una poetes per al
segle vint-i-u. A cura d'Alícia Beltran i Pere Perelló. Pròleg de
Montserrat Abelló. Centre Cultural Capaltard. Palma de Mallorca, 2001.
Poesia 2000. Pròleg d'Albert
Calls. Setimig. Benicull de Xúquer, 2001. [De 9 autors, 2 dones]
Corona poètica valenciana a Jacint
Verdaguer. CEIC Alfons el Vell. Gandia, 2003. [De 33 autors, 8 dones]
Antologia de poesia catalana femenina. A cura de
Carme Riera. Mediterrània / Institut Català de la Dona. Barcelona, 2003.
Vosaltres, paraules. Vint-i-cinc anys de
poesia al País Valencià. A cura de Lluïsa Julià i Teresa Pascual. Bromera.
Alzira, 2003. [De 99 autors, 26 dones]
Joves poetes catalans. Pròleg de Jordi
Valls. Brosquil. València, 2004. [De 10 autors, 5 dones]
Quinze poetes valencians del
segle XX. A cura de Ferran Carbó. Brosquil.
València, 2005. [De 15 autors, 2 dones]
Les vacants: antologia de textos de dones
del segle XX. A cura de Josefa Contijoch. March Editor. Barcelona,
2005.
Comentaris
Publica un comentari a l'entrada