La nit del dissabte 23 d'abril fou màgica, ningú no ho pot discutir ni negar; màgica com feia anys que no ho era un vint-i-tants d’abril –setze!–; sí, malgrat el ruixat que un núvol maldestre va deixar sobre els nostres caps i que acabà esdevenint una dolça humitat que, actuació rere actuació, es confongué amb les llagrimetes d’emoció que recorrien les arrugues que a hores d’ara ens solquen la cara. Tot meravellós, tret d’un detall: la 'banda sonora' era un poc monotonal, diguem que amb massa greus..., descompensada, en una paraula.
M'han comentat que, segons l’organització, el 25% del cartell de l’Homenatge a València eren dones. Què voleu que us diga!, a mi els comptes m’ixen torts, tret que, a l’hora de traure el percentatge, hi inclogueren els genets dels cavallets del Corpus de Castelló i els integrants de les danses guerreres de la Todolella perquè porten falda. La realitat és que -deixant fora els Aurorers de la Vall d'Uixó, les colles de dolçainaires, Al Tall, Carraixet i els diferents cors-, fins a l'esperada reaparició de Lluís Llach, les veus baixes havien guanyat per golejada, concretament per 18 a 3 (Mireia Vives, Clara Andrés i Manuela Alandes, de Sèrman Mànser)..., i, segons es pot concloure veient els grups que havien de tancar la Festa per la Cultura, de llavors ençà la distància no degué més que augmentar.
M'han comentat que, segons l’organització, el 25% del cartell de l’Homenatge a València eren dones. Què voleu que us diga!, a mi els comptes m’ixen torts, tret que, a l’hora de traure el percentatge, hi inclogueren els genets dels cavallets del Corpus de Castelló i els integrants de les danses guerreres de la Todolella perquè porten falda. La realitat és que -deixant fora els Aurorers de la Vall d'Uixó, les colles de dolçainaires, Al Tall, Carraixet i els diferents cors-, fins a l'esperada reaparició de Lluís Llach, les veus baixes havien guanyat per golejada, concretament per 18 a 3 (Mireia Vives, Clara Andrés i Manuela Alandes, de Sèrman Mànser)..., i, segons es pot concloure veient els grups que havien de tancar la Festa per la Cultura, de llavors ençà la distància no degué més que augmentar.
Açò no és la cançó de l’enfadós, encara que algú ho pense, ni es tracta de jugar a veure qui la té més llarga, sinó de deixar constància d’un fet massa habitual, en ambients en què no ho hauria de ser, al qual no es dóna gaire importància, cosa que el fa encara més luctuós.
Bromes i seriositats a banda, el cert és que el “poble que camina i que ningú podrà parar”, el poble que té “un nom molt clar: País Valencià!”, el componen homes i dones, dones i homes que tant saben eixugar amb el motxo un escenari com musicar i cantar. I hi calem tots i totes, i no podem sinó reivindicar, amb les Carraixet, més presència pública femenina a tot arreu i en tota època de l’any.
I, per si no ho sabeu, Fusa Activa ha creat una base de dades amb les dones del món de la música del País Valencià que s'hi han adherit.
Passeu-la als vostres ajuntaments, i a les entitats que coneixeu, i feu-la rodar, si us plau! Així farem realment País!
Bromes i seriositats a banda, el cert és que el “poble que camina i que ningú podrà parar”, el poble que té “un nom molt clar: País Valencià!”, el componen homes i dones, dones i homes que tant saben eixugar amb el motxo un escenari com musicar i cantar. I hi calem tots i totes, i no podem sinó reivindicar, amb les Carraixet, més presència pública femenina a tot arreu i en tota època de l’any.
I, per si no ho sabeu, Fusa Activa ha creat una base de dades amb les dones del món de la música del País Valencià que s'hi han adherit.
Passeu-la als vostres ajuntaments, i a les entitats que coneixeu, i feu-la rodar, si us plau! Així farem realment País!
Rita Rio and her all-girl band
Comentaris
Publica un comentari a l'entrada