Tradautoria i citacions

Han transcorregut 133 anys des que l'article 3 del Conveni de Berna per a la Protecció de les Obres Literàries i Artístiques  (9 de setembre de 1886, esmenat el 28 de setembre de 1979) proclamara que les traduccions «estaran protegides com a obres originals, sense perjudici dels drets de l'autor de l'obra original». Cent anys i escaig després, el text refós de la Llei de Propietat Intel·lectual (TRLPI, 1996) va establir que les obres derivades –traduccions, adaptacions...–, «sense perjudici dels drets d’autor sobre l'obra original, també són objecte de propietat intel·lectual» (art. 11). I que «Els drets de propietat intel·lectual de l'obra resultat de la transformació correspondran a l'autor d'aquesta última [...]» (art. 21.2). I, tanmateix, ara i adés, cada dia, en cites de llibres, en articles, en presentacions, en ressenyes, en recitals... d’obres traduïdes continua menystenint-se el nom de les persones gràcies a les quals les podem llegir, escoltar..., bé ignorant-les bé retraduint-les d’altres llengües sense esmentar-ho, uns fets que recorden temps foscos que més val oblidar. Ja m’entén qui m’ha d’entendre.

Doncs bé, amb la celebració del Dia Internacional de la Traducció (DIT), que té lloc el 30 de setembre –dia del decés de Jeroni d’Estridó, traductor de la Bíblia i patró d’aquests professionals–, volem reparar d’alguna manera aquesta injustícia, i ho fem dient ben alt el seu nom –al costat de qui en deté l’autoria–, a Alboraia (IX edició, dedicada a la poesia estatunidenca escrita per dones), el divendres 27, i a La Valldigna (VII edició, dedicada a la cançó traduïda), el diumenge 29.

I ara, tot seguit, teniu el text que Margarida Castells i jo mateixa hem preparat i que llegirem a Tavernes de la Valldigna, per reivindicar l’ofici de les persones dedicades a la traducció, tot demanant, a les editorials, a les biblioteques, a les llibreries, al món de la comunicació i al conjunt de la societat, que s’impliquen activament en el propòsit de fer visible la seua feina.

Diu així:

«Els diccionaris defineixen cantar com “Proferir sons amb inflexions musicals o modulacions melodioses de la veu”. Hi ha qui canta a la dutxa, qui canta quan passeja o neteja, qui canta en un cor o com a professió, qui canta d’orella, i també hi ha qui diu que no canta mai... El cert és que el magatzem de la nostra memòria atresora les tonades i cançons –senceres o no– que hem escoltat al llarg de la nostra vida: cançons de bressol, de protesta, d’amor... la ‘nostra cançó’, la d’aquell anunci, la ‘de la meua vida’, la cançó de l’estiu... nadales, himnes, sarsueles, taules de multiplicar, la cançó d’Eurovisió...

En fi, l’impuls de cantar ens identifica com a humans i és tan plaent com medicinal, car Qui canta els seus mals espanta, i a més a més, enforteix el cervell, perquè, quan cantem, utilitzem els dos hemisferis alhora: el dret, que processa la música, i l’esquerre, que es concentra en la lletra.

¡La lletra!, el terreny en què la cançó entra de ple en el món de la TRADUCCIÓ, una traducció que presenta unes dificultats específiques i que exigeix una capacitat que va més enllà del bon coneixement dels dos idiomes implicats en la tasca, ja que qui tradueix una cançó ha de tindre tothora present la música que l’acompanya per tal d’ADAPTAR la lletra traduïda a una melodia i a un ritme; és a dir, ha d’elaborar un text que, a més de transmetre el que diu l’original, ‘sone’ bé..., un treball no gens fàcil i invisibilitzat.

Per això, en la celebració del Dia Internacional de la Traducció, hem volgut posar en relleu la comesa de les persones que es dediquen a adaptar i versionar cançons, sovint obviades i oblidades, com tantes i tants treballadors del ram de la traducció, i ho farem escoltant en la nostra llengua el ventall de cançons compostes en una altre idioma que tot seguit compartiran amb nosaltres aquestes i aquests artistes de La Vall.

Feta la proclama, que comence el festival de cançons i que els noms de tantes i tants anònims ressonen pertot. Mestres..., ¡Música i LLETRES!»

¡GRÀCIES!, Escola d’Adults d’Alboraia, Coral Marinyén, Cor de l’Escola d’Adults Bolomor, Club de Lectura Feminista Dones d’Alboraia, L’Ajunt de la Bóta, Sis... Maaambo!, Associació de Veïns Centre Històric d’Alboraia..., i treballador#s dels ajuntaments de Tavernes de la Valldigna i d’Alboraia.